Rodríguez

Ara, que aviat es faran públics els nomenaments del nou govern, us puc anunciar (sigueu discrets) que seré el “Director de la Agencia Española del Uso Racional de los Apellidos”. Aquest nomenament m’honora. La meva única missió serà vetllar pel correcte ús d’aquests mots que serveixen per anomenar-nos. Una de les primeres mesures que prendré serà la de perseguir fins el desmai als qui anomenem de forma incorrecta al nostre “Presidente del Gobierno”. Ja n’hi ha prou. En primera instància les sancions seran administratives, poden arribar a esser penals. No s’ha de canviar l’ús de les coses. Al pa, pa i al vi, vi. Les coses serveixen pel que serveixen i qui no en faci bon ús, que s’atengui a les conseqüències. Si no es posa fi a aquest desgavell, aviat la nostra comunicació serà impossible. El risc que correm és molt gran i les pèrdues poden ser incalculables, tant en l’apartat econòmic com social. Situacions tan ancestrals com quedar-se de “rodríguez” poden convertir-se amb “quedar-se de zapatero”, o sigui una situació que a priori sembla esperançadora pot convertir-se en sonsa i avorrida. Els detractors, que n’hi hauran, parlaran de “fets diferencials”, però estiguin tranquils que s’arbitraran unes polítiques encaminades, no a un simple canvi de l’ordre dels cognoms si no a una reassignació de cognoms, seguint la filosofia del govern, per tal que l’ample col·lectiu de “transcognomiants” tinguin reconeguts els seus drets. A tot això també es treballa amb la creació d’una comissió inter-ministerial, per coordinar el desplegament de les lleis, en la que hi seran representats Hisenda, Interior, Salut, Consum i Justícia (queda exclòs el ministeri de Defensa). Des d’aquí vull llençar una crida a la col·laboració de tota la ciutadania. En tota la meva carrera política sempre he tingut un principi : “No pensis què pot fer el govern per tu, si no què pots fer tu pel govern”.

Aigua, water, eau, wasser, acqua, água, ύδωρ, bevattna, ura, agua

Veig que el Govern de la Generalitat no se’n surt. Miraré de posar el meu gra de sorra. Aquí van unes poques idees per aconseguir més aigua, si no és suficient, un altre dia aportaré solucions d’estalvi.

- Volen mes enginyers. Error. El que calen són centenars de saurins (en castellà “zahorí”) i recuperarem un vell ofici.

- El 80% del cos humà és aigua. Abans que ens matem per aconseguir-la, podríem liofilitzar cadàvers. Per cada 100 quilos, 80 litres. Altres avantatges, taüts i nínxols més petits, cremacions més sostenibles, etc, etc, etc.

- Noves tecnologies. Aprofitem la banda ampla per descarregar l’aigua d’internet. Com que és d’abast mundial la podrem portar d’on sigui. Agbar demandarà a “emule” i “ares”. Amb “wi-fi” hi veig algun problema.

- Vella recepta de l’àvia. Dues parts d’hidrogen i una d’oxigen. Sembla fàcil, no ?

- Un clàssic. Star Trek. Tele-transportació.

- Els del ram de l’aigua, poden ser la o una solució ?

- Flaquejar, començar a dubtar, a vacil·lar, en una empresa, en una creença, en una opinió, etc. (fer aigües).

Sort que aviat sentirem dir “It’s raining men, Hallelujah it’s raining men, Amen”. Encara que segur també sentim :

“Al meu país la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s’ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure.”

(Raimon, “Al meu país la pluja”)

Bono Bono colorito

Pito, pito,
colorito.
Donde vas
tu tan solito.
Por la senda
verdadera,
pin, pon, fuera.

Al final, CiU haurà de fer el “pito, pito”. La situació es complexa. Els greuges, molts. Una vicepresidència a la mesa del Congres es llaminera.
Els perdedors s’han d’ajudar. CIU va perdre, Bono també. Va perdre unes famoses primàries en el seu partit i a les darreres eleccions generals ha tornat a perdre enfront els populars per 12 a 9. Diran que va mantenir el mateix nombre de diputats (això sona a quelcom), però va perdre vots (pocs) i percentatge. Ah, i per aquells que es queixen de que un partit (o coalició) que “només” te 774 mil vots tingui 10 diputats, el Sr. Bono, en la comunitat autònoma en que es presentava (Castilla – La Mancha) per només 534 mil vots treu 9 escons.
El càrrec de presidir el Congres de Diputats es un càrrec institucional i de representació i com a tal, la persona que l’ocupa, ha de mantenir una postura el mes imparcial possible. Que el Sr. Bono presideixi la Cambra Baixa pot ser una oportunitat per poder treure de circulació el seu “pico de oro” i al final de la legislatura retirar-se de la vida pública d’una forma elegant.
Pot ser interessant i divertit veure per on surt el “Excelentisimo Señor” amb alguna de les actuacions folklorico – artístiques dels diputats d’ERC. I com sembla que ara està de moda parlar amb termes taurins, acabaré amb una cita (que sempre queda be) “Posiblemente haya llegado el momento de que a alguien se le ocurra erigir un monumento a los cabestros por todo lo que significan en el mundo del toro bravo.” (http://www.feriadeltoro.net/cabestros_Antonio_Purroy.htm) Bono for president !!!! (o no).