Formes, fons

L’altre dia sopant de règim (i quin sopar, ja m’està bé això del règim) després de fer un petit repàs de l’actualitat política, l’hi vaig preguntar a la nostra amfitriona si sabia com es jugava al “pito pito colorito” en català i ràpidament em va dir “vint-i-set, el pet i el cagarret”. Doncs aquí queda.

M’ha sobtat molt que en mig de la discussió de les possibles solucions per pal·liar la sequera que tenim darrerament a Barcelona i tota la seva àrea metropolitana que fins i tot sortís el president de l’Institut d’Estudis Catalans per corregir al Conseller Baltasar en que la única paraula per definir el portar aigua d’un lloc a un altre es diu transvasament i no pas “captació puntual i reversible” i d’altres que s’han escoltat aquest dies. Què ens està passant ? Ens dediquem a perdre el temps ara en qüestions “col·laterals” que serveixen com a petites cortines de fum per amagar la realitat. Trobo que el president de l’IEC, en aquest cas hauria d’haver declinat respondre a la qüestió a no ser que per sorpresa de tothom ens informés que si premsàvem el seu fantàstic diccionari sortiria aigua a dojo.

Ja fa un temps que ens dediquem més a la forma, que ja esta bé que es guardi, que no pas al fons. Destinen massa recursos a les “formes” sense tenir solucionat el fons. Ens comportem com a nou rics. Diem que el foie a sobre d’un filet es excel·lent però no sabem distingir si una patata esta ben bullida o no. Ui, ara em ve al cap la preciosa catifa verda que van posar a les vies del tramvia i no hi trobo relació.

Per cert, el llobarro estava per llepar-s’hi els dits.