Bono Bono colorito

Pito, pito,
colorito.
Donde vas
tu tan solito.
Por la senda
verdadera,
pin, pon, fuera.

Al final, CiU haurà de fer el “pito, pito”. La situació es complexa. Els greuges, molts. Una vicepresidència a la mesa del Congres es llaminera.
Els perdedors s’han d’ajudar. CIU va perdre, Bono també. Va perdre unes famoses primàries en el seu partit i a les darreres eleccions generals ha tornat a perdre enfront els populars per 12 a 9. Diran que va mantenir el mateix nombre de diputats (això sona a quelcom), però va perdre vots (pocs) i percentatge. Ah, i per aquells que es queixen de que un partit (o coalició) que “només” te 774 mil vots tingui 10 diputats, el Sr. Bono, en la comunitat autònoma en que es presentava (Castilla – La Mancha) per només 534 mil vots treu 9 escons.
El càrrec de presidir el Congres de Diputats es un càrrec institucional i de representació i com a tal, la persona que l’ocupa, ha de mantenir una postura el mes imparcial possible. Que el Sr. Bono presideixi la Cambra Baixa pot ser una oportunitat per poder treure de circulació el seu “pico de oro” i al final de la legislatura retirar-se de la vida pública d’una forma elegant.
Pot ser interessant i divertit veure per on surt el “Excelentisimo Señor” amb alguna de les actuacions folklorico – artístiques dels diputats d’ERC. I com sembla que ara està de moda parlar amb termes taurins, acabaré amb una cita (que sempre queda be) “Posiblemente haya llegado el momento de que a alguien se le ocurra erigir un monumento a los cabestros por todo lo que significan en el mundo del toro bravo.” (http://www.feriadeltoro.net/cabestros_Antonio_Purroy.htm) Bono for president !!!! (o no).